On som?

SITUACIÓ I PRESENTACIÓ

Almenar està situat a l’extrem septentrional del Segrià, en contacte amb la Noguera i la Llitera. Limita amb els termes segrianencs d’Almacelles (SW), Alguaire (S) i Alfarràs (N); amb els d’Algerri (E) i Albesa (SE), ambdós de la Noguera; i amb els d’Albelda i el Campell (W), de la Llitera.

El terme s’estén a la dreta de la Noguera Ribagorçana (límit de llevant del terme) i és regat pel canal de Pinyana i pel d’Aragó i Catalunya, que travessen el territori en direcció N-S, a banda i banda del poble. La part a llevant pertany al pla segrianenc (amb el canal de Pinyana), mentre que la de ponent forma part ja de les plataformes que separen el Segre del Cinca, dividides ambdues pel fort escarpament rocós que continua pel terme d’Alguaire; aquesta part és accidentada per turons com el tossal del Metxut (364 m) i altres més al S, que voregen el canal dlAragó i Catalunya.

El terme comprén la vila i cap de municipi d’Almenar, la caseria de la Bassa Nova, anomenada popularment el Cafetí, i l’antic terme de Santa Maria d’Almenar (o la Torre de Santa Maria de Solsona), on hi hagué Almenara la Vella.

El terme és travessat de S a N per la carretera N-230 de Lleida a França per la Vall d’Aran, que a Alfarràs entronca amb la C-26 que mena a Balaguer. Al Pla s'accedeix a l'autovia A-14. Una pista en direcció SW uneix la vila amb la Bassa Nova i, d’allí, amb Almacelles i la N-240.

LA POBLACIÓ I L'ECONOMIA

Les primeres dades de població són del 1365, moment en què es comptaven 317 focs, xifra que havia disminuït el 1378 (113 focs) i encara més al final del segle XV (101 focs el 1497). A mitjan segle XVI s’observà una recuperació (137 focs el 1553).

Després del gran increment que experimentà la població al llarg del segle XVIII (passà dels 292 h del 1718, xifra relativament alta a l’època, als 1.264 h del 1787), continuà amb impuls i es duplicà el 1869 (2.448 h). S'estacionà amb oscil·lacions i, després de la guerra civil de 1936-39, agafà de nou empenta: 3.346 h el 1960 i 3.748 h el 1970, però els darrers anys del segle XX es fa sentir una recessió: 3.653 h el 1975, 3.636 h el 1981 i 3.573 h el 1991. Aquesta recessió fou present fins a mitjans de la dècada de 1990, moment en què la població tingué un petit creixement que es veigué estruncat novament l’any 2001, quan es comptabilitzaren un total de 3.480 h. El 2005 Almenar tornava a registrar un notable creixement demogràfic: 3.599 h.

La terra conreada ocupa una mica més de tres quartes parts de la superfície municipal. Predomina el regadiu sobre el secà. L’agricultura aprofita els dos canals esmentats amb un bon nombre de séquies que en deriven (de la Plana, de l’Alzina, d’Arnaia i de Fenollet, del canal d’Aragó i Catalunya; i de Santa Maria d’Almenar i de Ratera, del de Pinyana). En extensió, el conreu més important és l’ordi, seguit del blat, el blat de moro, l’alfals i finalment els arbres fruiters, especialment presseguers i en menor mesura pereres i pomeres. A la zona del canal de Pinyana s’han substituït els fruiters per altres conreus més productius, com el gira-sol.

Després d’un període de recessió del sector ramader durant la dècada de 1980, a partir del 1990 es reviscolà gràcies principalment a l’augment de caps de bestiar porcí i boví. El sector avícola, en canvi, força productiu els anys vuitanta, perdè empenta els últims anys del segle XX.

El mercat setmanal es fa el dimecres. El cap municipal disposa d’un centre d’assistència primària (CAP) i, pel que fa a l’ensenyament, aquest és cobert fins el batxillerat en un centre públic que, a més, imparteix cicles formatius. Almenar disposa de biblioteca.

 Font: enciclopèdia.cat