Molí fariner

Al 1328 trobem les primeres dades concretes  sobre molins a Almenar, quan es concedeix el privilegi reial de construir un molí fariner.
L'adaptació del casal del molí fariner l'any 1543 es va portar a terme aplicant una tècnica de rotació nova a la Península.
El molí fariner d'Almenar constava de tres moles, i gràcies a la prolongació del sobreixidor permetia incrementar el salt de l'aigua de 4 a 10 pams. L'aigua que arribava a les tines  a través d'unes canals en pendent que s'anaven estrenyent progressivament. El cabal de l'aigua que entrava estava regulat mitjançant estelladors i un cop utilitzada l'aigua com energia retornava a la sèquia mitjançant quatre arcades. L'obra fou realitzada pel mestre de molins Jaume Mas, de Berga, a qui se li van pagar per l'obra 400 lliures de moneda vigent a Lleida, més la dispesa a ell i la seva cavalcadura.(molíns de regolf)
El molí es convertí en un sistema d'impuls de cups, canals i basses. És possible que l'arranjament i l'adaptació del pont d'accés al casal i la canal lateral de la part oest fossin construïts entre 1543 i els anys immediatament anteriors a la sentència o concòrdia entre els senyors i Almenar (any 1589).
La disposició actual del molí està en procés de restauració. La primera sala, la més gran, conserva tota l'estructura d'una turbina tipus Francis, que mou un eix hel·licoïdal que transmet la força a tres moles. En aquesta sala, per la banda de ponent, s'hi troba una altra mola, amb la farinera corresponent, que deu tenir la mateixa estructura que l'any 1543. A la sala petita hi ha una altra mola.

(Fragment del llibre "Economia i societat en els regs històrics occidentals catalans: Almenar (Segrià) i la seva àrea, segles XIV-XIX." de l'historiador Josep Forns i Bardají)