L’estructura de les poblacions es va anar adaptant a les necessitats del mitjà de vida en una societat que des del primer moment de la feudalització va ser objecte del procés de concentració de les famílies dins del clos de les muralles de les viles. Per tant, l’estructura urbanística i les mateixes cases estaven adaptades com a residència, magatzem de la collita i estable d’animals. En l’espai urbanitzat hi tenia un protagonisme rellevant la plaça, amb la casa de la vila i l’església, en ocasions encara amb el fossar o cementiri al seu entorn, i el carrer del Mig com a via de circulació principal i lloc de residència de les famílies benestants. Els noms dels carrers s’acostumava a prendre la denominació per la presència del servei més utilitzat o l’element més visible als ulls de la gent del poble, com el carrer del Forn, de la Carnisseria, del Pou, el Pertxe de Sitjar, plaça Soldevila, de la Bassa, el nom d’un veí i es consoliden els canvis introduïts com el carrer Nou, el carrer Nou del Castell, entre molts altres. En documents de principis de l’edat moderna d’Almenar i Alguaire, aquestes viles es tractem d’oppidum, segurament en el sentit de “poble enmurallati ben situat defensivament”.
Els primitius castells de l’època àrab (husum) i de la conquesta es van anar transformant a poc a poc, canviant la seva ubicació si era necessari, per esdevenir la casa-palau i el lloc de residència dels catlanas. Almenar com altres viles dels entorns fa en el seu origen el que es coneix com un poble castral, és a dir, construït a l’aixopluc del castell residència dels senyors de la mateixa localitat, en què la part inferior de les parets i els angles eren de pedra, però la part superior feta de tàpia. La primitiva fortificació fou la torre de senyals àrab que dóna nom a la població. Devia estar situada on actualment hi ha el Castell dels Moros, però devia ser de dimensions reduïdes. Aviat es degué edificar un nou castell-residència, més espaiós i apropiat a les necessitats del moment.
El castell era concebut com la residència d’una família de cavallers per a gestionar l’activitat jurisdiccional i senyorial, amb sala central, l’escriptori i l’arxiu de document, la cambra d’escuders, els patis, la capella, el celler, la cisterna, el trull, els magatzems i altres dependències.
El castell estava situat a l’exterior de les muralles de la vila, el cim del turó del Castell dels Moros o a la seva base. Fou pol d’influència urbanística. Un altre pol de creixement fou a l’entorn del vessant sud de l’església-fossar i ajuntament actual, segurament al segle XIV. El carrer del Mig, juntament amb el carrer de la Vila, formava una artèria comunicativa més important, des la plaça Soldevila fins a la proximitat del castell. Les muralles devien seguir la configuració natural del turó defensiu on està edificada la vila i en primer moment potser no anaven més avall del punt d’unió entre aquells dos carrers mencionats, prop de la placeta de l’Argolla.
Dintre del clos de la vila, l’edifici emblemàtic del municipi en l’àmbit civil era l’ajuntament, mentre que l’església ho era en el religiós. Cal dir que l’església, la plaça i l’ajuntament delimitaven un territori important a la vida social, política i espiritual dels pobles. A Almenar, l’actual casa de la vila, restaurada recentment, és del segle XVIII i conté a l’interior estructures que poden ser anteriors, especialment l’antiga presó i una sitja. A l’exterior encara conserva el restaurat, a la placeta de l’Argolla, el banc en què s’exposaven els acusats de delictes i s’ha recuperat l’antiga cadena a la qual estaven subjectats.
Text escrit per Josep Forns i Bardají
