La comunitat jueva en l'Almenar medieval

A la Catalunya musulmana convivien en harmonia musulmans i jueus però no amb els cristians, i Almenar no era una excepció. Ja a les zones poblades pels visigots, previ a la dominació musulmana, és a dir, abans de l'any 750, la convivència amb els jueus no era bona. Més endavant, després de la presa definitiva d'Almenar pel comte Ramon Berenguer IV el 13 abril 1147, la convivència entre jueus i cristians era perfecta.

Almenar va passar dels musulmans als cristians en repetides ocasions però molt transitòriament amb el Comte Ermengol V d'Urgell ja que els musulmans reconquerien reiteradament la població gairebé de forma immediata. I és que Ramon Berenguer IV es va adonar que no era suficient conquerir una població sinó que a més calia ocupar. Per tant, amb bon criteri, va decidir ocupar la població d'Almenar i per això va reclutar 100 famílies de Balaguer que es van traslladar a Almenar a canvi de les terres, els termes, les Almoina i cases del territori, així com la sèquia de reg amb l'aigua corresponent per a ells i tots els seus descendents. La sèquia de reg és el canal de Pinyana, que va ser donada a les 100 famílies de Balaguer l'any 1151, quatre anys després de la concessió de la Carta de Població de 1147. No hi ha constància si entre els pobladors procedents de Balaguer hi havia també jueus (ja que a Balaguer hi havia una important Aljama jueva en aquella època) però el més probable és que sí, donades les immillorables condicions ofertes pel Comte-Rei. A l'arxiu històric de Balaguer no consta el llistat de les cent famílies que es van traslladar a Almenar i molt menys la seva religió. Per tant, no es pot demostrar documentalment la procedència ni l'origen dels jueus d'Almenar, ni tampoc el llistat de les famílies que habitaven la població, fins al primer cens conegut dels "focs" del poble fet l'any 1497 en el qual consten més de 150 "focs" i cap dels noms és clarament jueu, cosa que no és d'estranyar ja que se suposa que van marxar amb l'expulsió ordenada pels Reis Catòlics el 1492, o es van amagar o es "van convertir" al cristianisme i es van canviar el nom.

És de suposar que després de la conquesta cristiana d'Almenar aquesta població constava de:

• 100 famílies acabat vingudes de Balaguer entre les quals probablement havia jueus.

• Els jueus que hi vivien abans de la conquesta, juntament amb els sarraïns.

• Alguns sarraïns convertits al cristianisme o que almenys el simulaven. Se suposa que la majoria de musulmans se'n van anar a altres territoris sarraïns ja que, com queda dit, la convivència entre cristians i musulmans no era bona. Per tot això, és normal que en la població d'Almenar s'anés creant una pròspera comunitat jueva, que anava creixent amb jueus procedents d'altres zones, fet que va comportar la oficialització d'una Aljama jueva.

Els jueus tenien una administració judicial diferent als cristians, tribunals diferents i jutges diferents. També els seus oficis eren diferents i vivien en barris diferents (fora de les muralles de la població). També els seus impostos eren inferiors. Almenar encunyava moneda pròpia entre els segles XIII i XV. Sembla que hi havia molts jueus i molts acomodats a finals del segle XIV i principis del XV. L'Aljama jueva tenia els seus doctors o rabins. També la seva pròpia escola (que funcionava a la sinagoga). Conserven el seu codi jurídic propi atès que no s'oposava a la religió cristiana. Cada Aljama era com una mena de república o consell municipal format per gent gran, els avançats i caps de família. La seva missió era cuidar de tots els assumptes privatius de l'ordre interior del municipi. La seva sentència decisiva era sotmesa a l'aprovació del Albedí (prefecte nomenat pel sobirà o senyor feudal). A la sinagoga hi havia el Rabí major que era nomenat pel sobirà. A sota d'ell hi havia els rabins, que interpretaven la llei i eren mestres d'escola i els sacerdots encarregats del culte ("xenins") El segle XIV va ser molt dolent per a les comunitats jueves a les nostres comarques, ja que degut al seu poder i riquesa van caure en desgràcia en molts llocs i van començar a ser perseguits. El 13 d'agost 1391 es va produir a Lleida una gran catàstrofe per als jueus que va passar a la història com "l'insult del jueu". Van matar 78 jueus i els van col·locar en una "sitja" del Pla dels Framenors. En la mateixa època a Balaguer els van retirar els privilegis que tenien (no pagaven impostos a perpetuïtat), de manera que molts jueus van començar a anar-se'n a altres llocs (Lleida i també Almenar). A Balaguer, el 22 agost 1418 van vendre la sinagoga i se'n van anar gairebé tots. Aquesta decadència va culminar el juny de 1492, quan oficialment se'n van anar tots els jueus que no es van convertir al cristianisme per una ordre expressa dels Reis Catòlics.Els jueus que no es convertir van, òbviament, continuar amb els seus costums, religió, tradicions i llengua però mai obertament davant el perill que els matessin o fossin cremats a la foguera per la Inquisició. Per aquest motiu van desaparèixer en molt poc temps tots els signes externs i religiosos jueus com les sinagogues i les mikve (banys rituals jueus). Per tant, no és estrany que una comunitat tan pròspera i rica hagi deixat per a la posteritat tan pocs vestigis de la seva existència.

Recentment a Almenar (Segrià), en unes obres per a la construcció d'un garatge al Casc Antic del poble a pocs metres de l'Ajuntament i de l'Església, han aparegut enterrades i en molt bon estat de conservació les restes del que després dels estudis pertinents sembla ser una mikve d'origen medieval, que probablement va estar en funcionament entre els segles XII i XV. ("Cal Bepet" la familia Barrallat).

Què és una mikve? Una mikve és una piscina que té la funció de fer banys rituals d'immersió total amb la condició que l'aigua que conté sigui ritualment pura. El bany ritual en una mikve és obligatori en la dona jueva NIDA (que ha quedat impura després de la menstruació). Les relacions sexuals de la dona "da" estan estrictament prohibides segons la llei de Moisès i representen un delicte d'extrema gravetat. Els homes també fan banys rituals en els dies previs al Shabat i els dies de festa. Maimònides va posar l'accent en l'espiritualitat del bany d'immersió, que si es fa en un bany ritual d'immersió s'ocasiona neteja moral i física però només si és en una mikve. Per tant es comprèn la importància de la mikve i el seu lloc en la jerarquia de les institucions comunitàries. Els rabins havien declarat que estava permès vendre una sinagoga només si en el seu lloc es construïa una mikve, i aquesta havia de reunir unes condicions per a ser ritualment correctes:

1. la construcció del recipient (piscina) en si mateix.

2. la quantitat i l'origen de l'aigua que conté.

La mikve ha d'estar construïda "in situ" i mai prefabricada. Això li donaria un caràcter de "recipient" i no ho és. Pot estar cavada a la terra o excavada a la roca (tallada).L'aigua que conté, per ser ritualment correcta ha de néixer in situ d'una font natural o aigua freàtica i ha de contenir un mínim de 40 "sigui" d'aigua ritualment qualificada (és a dir, més de 150 litres). Aquesta aigua ha d'arribar al lloc pels seus propis mitjans, no pot ser portada amb ajuda de cap recipient ni res que l'autoritat rabínica consideri recipient. S'ha de tenir en compte que aquestes regles ja eren d'obligat compliment en l'època del segon Temple, com s'ha vist en els vestigis arqueològics de Masada, Mahon, Herodion (segle I), i més a prop de nosaltres, a l'Edat Mitjana Spire (1200), Colònia (1170), Friedberg (1260), Offenburg (1351) en Works i en altres llocs. La mikve que ens ocupa s'ha trobat casualment en el subsòl de la casa del carrer del Mig d'Almenar, cantonada carrer Sant Antoni. En l'anomenada Placeta de l'Argolla. Pel que sembla aquesta casa va ser construïda al segle XV (potser sobre les restes d'una altra) i va ser remodelada i potser ampliada al segle XVIII (1736) en què es va canviar la ubicació de la porta principal, la que van fer barroca com correspon a l'època. Al lloc de la troballa hi havia una quadra (encara es veuen vestigis del menjador, el sòl era de terra, la terra es va utilitzar per enterrar al bany ritual que ens ocupa. En extreure la terra (només per fer un garatge) van anar apareixent graons de pedra de l'escala helicoïdal d'accés, els murs excavats a la roca, els "rinxolets" dels murs que estaven per ubicar les torxes, els seients de pedra adossats a les parets, etc ... Tot és d'una peça, tallada a la roca arenisca sota el nivell freàtic ja que de manera lenta però continuada va filtrant aigua cristal.lina. S'ha muntat un sistema amb una bomba aspirant i una boia per tal que automàticament vagi extraient l'aigua quan puja a determinat nivell (la qual cosa passa diverses vegades al dia). Si no hi ha aquest sistema d'extracció d'aigua, aquesta pujaria als 120 cm sobre el nivell del sòl de la piscina natural. En arribar als 120 cm, ja no puja més el nivell. Si s'interromp el funcionament de la bomba (hi ha un interruptor) la mikve emmagatzemaria aproximadament 30 m3 d'aigua cristal, suficient per permetre el bany d'immersió d'unes quantes persones al mateix temps.