La moneda pròpia Pugesa d'Almenar
L’emissió de moneda local a Almenar i altres poblacions des de finals del segle XIII fins el XV fou, per una banda una alternativa a la moneda imperant a l’època, diner de tern, ja que tenia un valor excessivament alt per a les petites transaccions, i per una altra a la fabricació de moneda fraccionària, l’òbol, que resultava molt rendible d’encunyar. La posta en circulació de la moneda pugesa esdevenia, doncs, una mesura idònia per als llocs allunyats de Barcelona i per als mercats locals.
El seu valor era de caràcter fiduciari, és a dir, no tenien valor propi però sí que eren avalades per dipòsits en or i plata, i a més les viles disposaven de les taules de canvi on els forasters podien convertir l’efectiu en moneda de curs legal. Segons el poder de circulació de cada moneda se’n podien fer diferents emissions amb quantitats variables de tiratge. Pel que fa a la pugesa d’Almenar se’n coneix una de les emissions que reproduïm en aquest text, però ignorem la data de posta en circulació. Per la descripció publicada pels estudiosos del tema sabem que era de llautó i que estava incusa amb una creu patada i una ala a mig vol abaixat al camp, i la llegenda ALMENAR. La seva forma era circular i tenia un diàmetre de catorze milímetres.
Les atribucions d’algunes viles i ciutats de gaudir de moneda pròpia no es poden desvincular dels privilegis que els monarques concedien als consells municipals o a particulars per promoure el seu estatus econòmic. L’any 1306, una data propera als primers anys d’emissió de la moneda pugesa d’Almenar, el rei Jaume II atorgava als seu habitants el privilegi de celebrar la fira anual, amb garanties de seguretat per a tots els participants. Altres poblacions que posteriorment gaudirien de similar gràcia en matèria de moneda serien Balaguer, Ponts, Àger i Agramunt.
L’Únic document escrit que fa referència a la llicència d’encunyar pugeses a Almenar data de 1328. Va dirigida a un jurispèrit local anomenat Vidal, i es remarca que té el mateix privilegi que altres que havien gaudit abans que ell. Com que aquests concessionaris podien gravar en la moneda les pròpies armes o les de seva població, l’ala que figura a la moneda que reproduïm hauria de pertànyer segurament a un individu que es deia de cognom Almenar o a la mateixa vila, fet que en aquest darrer cas, indicaria que l’ala era l’antic escut del municipi.
Fragment de text escrit per l’historiador Josep Forns.
Accions del document
