La població d'Almenar

Foren els almoràvits els qui bastiren la nova població d'Almenar, més al nord, presidida pel castell, del qual resten encara les ruïnes, dominant el lloc. I aquest és el castell d'Almenar que conquerí vers el 1145 el conte Ermengol VI d'Urgell per al conte Ramon Berenguer IV.

Almenara la Vella, amb les terres regades per la sèquia que davalla del Sas i va a la Noguera Ribagorçana, fou donada al prior de Santa Maria de Solsona,que repoblà el territori amb algunes famílies vingudes del Solsonès (el lloc perdurà fins al segle XVIII).
Té un gran interès la carta de poblament atorgada per Ramon Berenguer IV als nous pobladors d'Almenar, publicada per Bofarull i modernament per Font i Rius, en la qual concedia (13 d'abril de 1148)ipsum castrum de Almenar a cent homes procedents de Balaguer, que comprenia la vila i la fortalesa dels almoràvits amb els seus termes.
El comte prometia als repobladors que les possessions i els drets atorgats dins els Usatges de Barcelona no podrien revertir a cap altre senyor dels seus dominis, llevat del nomenament de castlà, que feia en la persona de Pere Ramon d'Erill (càrrec que no implicava senyoria), del llinatge dels senyors de Saidí, que representaren en aquest temps un paper decisiu en les noces del comte i Peronella i per tant en la unió d'Aragó i Catalunya.
L'església d'Almenar fou donada el 1150 al paborde de la col·legiata de Solsona (que gaudia ja de la possessió alodial de la Torre de Santa Maria), i per això no consta en l'Ordinatio del 1168 del bisbat de Lleida.
A la carta de poblament s'afegí el 1151 un privilegi del mateix Ramon Berenguer IV, conegut per la Pell d'Almenar.