Almenara la Vella

La primera població, d'origen àrab, dita ja en els documents antics Almenara la Vella, es trobava en un planell al qual es pujava per unes escales fetes a la roca, encara existents, a l'extrem de migdia del terme (prop de les alqueries de Canissella, Vacarissa i la Mola), al límit amb el terme d'Alguaire. Tots aquestos llocs estaven als límits del terme de Lleida el 1147. Però Almenara la Vella és anterior. I degué ser  habitada per una reduïda població mossàrab.

Tingué un paper destacat a la fi del segle XI en les lluites que enfrontaren Yusu¯f ibn Ahmad al-Mutamin, senyor de la taifa de Saragossa (1081-85), ajudat pel Cid, amb el seu germà al-Mund¯ir al-HagÇib Imad al-Dawlà (mort el 1090), senyor de Lleida, Tortosa i Dénia, aliat amb el comte Berenguer Ramon II de Barcelona i amb Sanç Ramires d'Aragó; el primer derrotà, gràcies al Cid, que havia acudit des d'Escarp, al-Mund¯ir al-HagÇib, el 1082, a Almenar, i féu presoner el comte Ramon Berenguer II (que lliurà als pocs dies) i saquejà els territoris veïns. Pere I d'Aragó, fill de Sanç Ramires, entrà posteriorment al castell d'Almenara (1092), però fou una conquesta efímera, i en la invasió almoràvit cal situar la destrucció i l'abandonament del castell d'Almenara la Vella.